Una part molt important dins d’una empresa és la seva comptabilitat. La comptabilitat persegueix dos objectius bàsicament, per una banda registrar tota activitat econòmica duta a terme en l’empresa, i per l’altre aparti d’aquí extreure conclusions per poder actuar en el futur en base aquest registre. La comptabilitat podem dividir-la en dos grans grups la comptabilitat financera i la comptabilitat de gestió o analítica.
La comptabilitat financera persegueix l’objectiu de determinar l’estat comptable de l’empresa seguint uns paràmetres marcats pel Pla General Comptable i així estandarditzar els comptes de tal manera que siguin compresos per qualsevol part externa de l’empresa. Mentre que la comptabilitat de gestió o analítica el que pretén es definir el costos dels productes i/o serveis que ofereix l’empresa per així ser una eina útil per els seus directius, per aparti d’ella prendre decisions. Jo em centraré en la comptabilitat analítica en com defineix els costos i els mètodes que fa servir per calcular els costos.
Totes les empreses tenen una sèrie de costos fixes i semi-fixes i altres de variables en funció del seu volum de producció. Per exemple els sous dels empleats seria un cost fix, perquè és independent del volum de producció , sempre cobraran el mateix els empleats. Un de semi-fix podria ser els lloguers o amortitzacions de les naus de fabricació, perquè mentre tens un volum petit tens suficient amb una nau, mentre que al moment que tinguis un determinat volum més elevat tindràs que comprar o llogar un altre nau degut a que no tindràs prou espai amb una. I un cost variable podria ser la matèria prima, quant augmentes el volum de producció necessàriament tindràs que obtenir més matèria prima per tant més elevat serà el cost.
Cada producte té una sèrie de costos directes i indirectes. Els directes són aquells directament atribuïbles al producte, com per exemple poden ser el cost de matèria prima o la ma d’obra directa, es a dir aquella que només es preocupa d’elaborar aquell producte. Els indirectes en canvi son aquells que no son atribuïbles directament al producte, és a dir aquells que influeixen en el producte però no tenen un relació directa. Com per exemple el salari dels empleats de manteniment de les maquines o el transport.
El tema està en saber el cost imputable a cada producte. Una tasca relativament fàcil en els costos directes però més complicada en els indirectes. En aquest punt hem de definir un mètode per assignar les parts proporcionals dels costos indirectes d’una manera justa i equitativa. Dos mètodes per fer aquesta assignació son el mètode de cost complet (Full-Costing) i el mètode de cost variable (Direct-Costing).
El mètode de cost complet consisteix en que tots els costos necessaris per obtenir el producte s’assignen al producte fabricat, formant així el seu cost de producció. La resta de costos incorreguts s’assignen en al seva totalitat als productes venuts per formar juntament amb el cost de producció el cost complet. Aquest mètode es útil alhora de realitzar pressupostos i decidir els preus del producte, el problema recau quant sobren existències, és a dir creem stock. Perquè al haver imputat els preus als productes venuts estàs sobrevolaran les existències que en la majoria de casos perdran valor.
El mètode de cost variable consisteix en solament agregar els costos variables sobre el producte i la resta, es a dir els costos fixos s’assignen al període en comptes de al producte. Això aporta tenir major informació del que realment costa el producte i per tant es millor alhora de prendre decisions alhora de que fer amb els productes si dedicar més esforços en el producte o per contra deixar-lo de fabricar perquè realment no és rendible per l’empresa.
Gràcies pel vostre temps,
Ramon Chalmeta
1 comentari:
Tal i com vam comentar a classe, els costos indirectes són dificils d'imputar algunes vegades, pero jo crec que a més a més pot ser una qüestió subjectiva, ja que vam comentar el tema de que, per exemple, als productes se li atribueixen un cost depenent de l'equip directiu directius (respresentat el paper que els directius hi han tingut en la producció del producte), i per mi coses com aquestes són molt dificils de decidir ja que el paper dels directius pot ser un no relacionat amb el producte pero sí en la seva comercialització, administració dels empleats,...
També crec que, el mètode de cost variable, a l'assignar costos fixes al període contable del producte, pot ser més útil a l'hora de fer anàlisis sobre el rendiment del producte.
Publica un comentari a l'entrada