- El treballador té un coneixement de l’empresa mentre que si agafem un de fora hauríem de ensenyar-li el funcionament.
- Augmentaríem la motivació i perspectives dels empleats que veurien possibilitats d’ascendir, aconseguint així un major rendiment dels empleats.
- Coneixes perfectament l’empleat, amb totes les seves virtuts i defectes.
- Sempre es més ràpid ascendir un empleat propi que sortir a buscar dins el mercat.
- Aprofites les inversions realitzades en formació personal i motives als altres a formar-se processionalment
Tots aquests motius podrien dur-nos a dir el reclutament intern és millor que l’extern, però com tot a la vida té les seves avantatges i desavantatges. Per exemple, això pot crear una competència entre els empleats, els quals tots volen aconseguir l’ascens, trencant l’ambient de treball en equip, fonamental en les empreses. No tens perquè tenir a ningú prou capacitat per cobrir la vacant.
Aquests inconvenients fa que ens plantegem la incorporació externa, amb les avantatges que això comporta:
- Incorpores gent nova, amb noves idees que a més no te els vicis adquirits de l’empresa
- Aprofites la inversió realitzada en formació per altres empreses
- Pots buscar els millors empleats per la vacant
I a més dels problemes que pot tenir el reclutament extern (com pot ser les diferencies que pots crear de sou entre els treballadors per tal d’aconseguir el millor), com és obvi si ens centrem només en el reclutament extern perdem totes les avantatges del reclutament extern. Per tant des del meu punt de vista el millor es buscar l’equilibri entre el reclutament extern i l’intern, aprofitant així les avantatges d’un i d’altre i intentar minimitzar els inconvenients.
Així crec que el millor seria tenir una política de reclutament intern com a norma general, però anant de tant en tant aplicant algun reclutament extern. D’aquesta manera mantindríem una motivació dels empleats, sense perdre l’opció d’aconseguir en alguns determinats moments el millor per cobrir el lloc, sempre i quant això no portes desajustos molt importants en els sous, i no tindríem problemes de no tenir gent capacitada en l’empresa, perquè sinó en tenim simplement aplicaríem un reclutament extern. I a més aniríem aportant noves idees de tant en tant a la nostra empresa mantenint així una renovació.
Gràcies pel vostre temps,
Ramon Chalmeta
2 comentaris:
Bé, ante tot m'agradaria dir que des de el meu punt de vista el reclutament intern i extern no son mutuament excloients... si no que més aviat van donats de mà.
I perque aixó? Doncs bé, si ens veiem impulsats al reclutament (en general) és perquè teniem un lloc que no està ocupat (potser el seu antic propietari s'ha juvilat, l'han juvilat, o estem ampliant l'empresa).
En tots els casos cal una nova incorporació, amb un moviment d'empleats no resolem el problema.
La qüestió doncs seria: "On posem el nou treballador?"
Cal tenir en compte que és nou, i si el primer dia de feina ja el posem com a subdirector es podria guanyar mala fama.
Lo ideal seria un moviment de baix cap a dalt fins a cobrir la plaça vacant (tot i pot implicar molt moviment).
Però per a decirdir aixó caldria veure l'organització interna de cada empresa...
En referente al comentario de Victor, me gustaría añadir que lo que comenta es lo que se llamaría reclutamiento mixto. Las empresas no se centran solo en un reclutamiento interno o externo sino que hacen una combinación de ambos evitando así los inconvenientes de cada reclutamiento por separado y ganando las ventajas de ambos.
Hay tres tipos de reclutamiento mixto:
- Reclutamiento externo – reclutamiento interno: la empresa necesita incorporar personal calificado y lo busca mediante el reclutamiento externo pero no lo encuentra y entonces tiene que recurrir al reclutamiento interno.
- Reclutamiento interno – reclutamiento externo: inicialmente aplica el reclutamiento interno y si no obtiene los resultados deseados acuse al exterior.
- Reclutamiento interno y externo simultáneamente: la empresa da más importancia a ocupar la plaza vacante, acudiendo tanto a un reclutamiento como al otro, dando más prioridad al interno que al externo en caso de que haya igualdad de condiciones entre ambos.
Publica un comentari a l'entrada