Darrera un treballador, sortit de qualsevol de les empreses d'aquest planeta, es troba una familia, una vida. Amb això que vull dir? Ho mostraré adjuntant un petit paràgraf d'un document, on mostra un problema surgit dins l'empresa SEAT l'any 2005.
"El presidente de Seat, Andreas Schleef, ha cuantificado en un 10% la reducción de jornada y, en consecuencia, de salario como solución alternativa para evitar unos 800 despidos."
Es a dir, per a fer front el possible acomiadament en massa de 800 treballadors, l'empresa va proposar la retallada de la jornada laboral i del sou, com és obvi, en un 10 per cent. Analitzem els dos casos:
Retallada de sou d'un 10 per cent : Ningú s'en va al carrer. La disminució d'un deu per cent en el sou d'un treballador pot fer que realment passi per molts problemes al arribar a final de més. Partint de que el sou original, sense la reducció, ja deuria ser insuficient per a moltes families, com pot ser aquest sou amb la posterior reducciò? Això a totes les families? Aquí passa alguna cosa...
Reducció de plantilla de 800 persones : 800 persones... això implica aproximadament 800 families sense el salari mensual per part deun membre de la familia. Fins a quin punt destrosses aquestes 800 families fent-les viure amb un o amb cap salari ( suposant que només aporten els pares ) ? Em fa l'efecte que també és un problema...
El tema és... a una empresa, sigui SEAT o simplement X, se li planteja un problema, ja sigui de simple estrategia o de producció. El cas és que per a solucionar aquest problema, ha de moure certs fils que, com acostuma a succeir sempre, son els fils que mouen tot el tema portat pel departament de recursos humans. El cap de departament pensa... com podríem retallar costos de una forma més eficient, i suposadament afegeix, ... sense fer massa mal als nostres treballadors... Clar, tenim dues possibilitats, però el tema que m'agradaria tractar de debatre aquí és el següent... Quina de les dues estrategies fa menys mal?
La solució no és tant trivial com sembla. Cal analitzar correctament els pros i els contres de ambdues propostes i un cop arribat a aquest punt, adonar-se'n que cap de les dues propostes és bona. facis el que facis fas mal, lo complicat és minimitzar aquest mal. Creieu que alguna de les dues és més efectiva que l'altre? Opineu.
Gràcies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Com a opinió personal, crec que és millor despedir les 800 persones. Si, pot sonar a animalada... però estudiem els meus punts de vista.
1. Ja vam dir quan feiem economia que "els salaris eren rígits a la baixa"
2. Si disminuim el 10% dels sous, les families percebran un ingrés menor, que podrà causar problemes per a rribar a final de més, però siguem sincers, si baixem el salari però les hores de feina continuen constants... no podran aconseguir una altra feina per a soplir la disminució de sou.
3. En canvi, si despedim a algú, si bé és cert que els primers mesos "les passarà putes", sempre tindrà l'ajut de l'atur, i passat un temps aconseguir una feina amb un salari complert i no a mitjes...
Estic completament d'acord amb tú. I fet i fet, qualsevol de les dues opcions resulta ua animalada, en el moment en que una reducció del 10% s'aplica a un conjunt d'uns 14000 treballadors...
Jo també crec que despedir és la millor manera de solucionar aquest problema. A més a més l'empresa que despedeix podria ajudar a buscar una feina a l'afectat que, encara que no sigui igual que la anterior, ajudaria a amortiguar els efectes.
També crec que si una empresa no té beneficis no es pot esperar que continui mantenint a tots els treballadors, ja que algunes areas de la empresa poden no ser competitives. En aquest cas o hi ha una inversió molt gran de formació/maquinària o és millor deixar estar alquest sector i dedicar els diners a invertir en una altra cosa.
¿"ajudar a buscar feina als empleats despedits"?
Si pensamos en que lleva a una empresa a echar a aproximadamente 800 personas (o 14.000) seguramente será la competividad que hay en el mercado, es decir, que el país no es rentable para la empresa y por eso decide irse a otro más barato.
Yo concluyo de esto que todas las empresas de personal "poco calificado en estudios" tienden a migrar. La solución estará en que el país (su sociedad) hagan una formación más especializada (¿titulitis?).
Esto no se aplica en todos los casos (atención al público por ejemplo). Siempre debería haber cabida a todo tipo de personas en una sociedad.
Me gustaría comentar aspectos desde los dos puntos de vista.
El primero, despedir 800 personas? si suena mejor que reducir el sueldo a todos, pero... si echas a las 800 personas, el resto tendrán que cubrir el trabajo de estas, lo cual supone que irán mas agobiados. Suponiendo que sea el caso de que se intenten ahorrar costes, ajustándolo todo mucho mas.
Segundo, si esta reducción de personal se hace porque no hay trabajo, el echar a las 800 personas supondrá una bajada de faena, ya que probablemente un proyecto o algo que podría hacerse con la ayuda de estas personas, fuera mas rápido, de esta manera se consigue todo lo contrario, que cueste un poco más.
Yo personalmente estoy más de acuerdo con la opción de reducir el sueldo a todos, ponerse las pilas como tal y conseguir que la empresa salga adelante, lo cual conseguiría que se pueda aumentar el sueldo hasta recuperar ese 10% perdido.
Jo també penso que la opció que es tendria que portar a terme és acomiadar a els empleats abans que rebaixar el sou a tots els empleats, motius:
- Si es rebaixa el sou a tots els empleats molts dels empleats no tendran més que dos opcions: o busquen una altra feina i combinen les dues feines per a subsistir o bé canvien de feina per una altra. El problema és que si treballen a dos feines això pot ser contraproducent a l'empresa ja que els treballadors no estaran plenament centrats en la empresa i per tant seran menys productius.
- Si es rebaixa el sou a tots els empleats, el poder adquisitiu que baixa és el de 14000 treballadors fet que fa que baixi més el PNB, mentre que si només fem fora 800 treballadors és veu menys afectat
En general crec que els efectes seran més petits acomiadants 800 persones. Al principi pot ser difícil però tenen els mesos d'atur que els ajudarà dudarà fins que trobin feina.
Potser és per portar una mica la contrària als companys que han comentat abans, però seria partidari de la reducció del sou, m'explico:
Simplement és el que crec que em semblaria millor si fos un treballador de la SEAT, ja que si han d'anar 800 persones al carrer, què faràn? Normalment, en aquests casos, son gent d'una edat avançada i sense masses estudis, i que difícilment trobarà feina i que si els envies al carrer "a saco" es trobaran, de cop, amb problemes econòmics.
En canvi, amb la reducció de sou, ja és com un "avís" a tota la plantilla de que la cosa no va bé, i poden començar a pensar alternatives (anar buscant una altre feina, posar-se a estudiar alguna cosa específica...), donant-los més marge.
És clar que, no ens enganyem, tard o d'hora aquestes empreses acabaran marxant completament, la deslocalització és inevitable.
Publica un comentari a l'entrada