La primera impressió d’algú que no penses massa, podria ser que això de fer inventari és una despesa més i que no aporta gaire per el que costa i que més lluny de la realitat. En els temps actuals els clients el que més valoren és la capacitat de resposta per oferir-los allò que demanen, és per això que no es pot esperar a produir en el moment que et demanen perquè perdries masses oportunitats en moments d’alta demanda. Davant aquest problema la solució podria ser que tinguéssim un stock molt elevat per així tenir resposta sempre davant tota demanda, però això ens portaria a un altre problema el tenir aquest stock porta unes despeses extres, com son les del lloc on s’emmagatzemen, les de seguretat, les de manteniment del producte... És per això que no podem triar ni l’opció de no tenir cap mena de stock ni l’opció de tenir un stock massa elevat, sinó que s’ha de buscar l’equilibri entre un extrem i l’altre i això l’única manera d’aconseguir-ho és fer una bona gestió de l’inventari. A més a més l’inventari ens pot proporcionar altres avantatges com poden ser aprofitar les ofertes en materials per l’elaboració del producte comprant majors quantitats per aconseguir millors preus o com pot ser, preveure canvis de preus dràstics en les matèries primes i comprar-les amb antelació.
Un altre problema és decidir la quantitat del producte que mantenim en el magatzem i com anem restablint-lo. Bàsicament hi ha tres mètodes per saber quant hem de repostar la quantitat que mantenim en el magatzem, el Sistema de Revisió Continua (SRC), el Sistema de Revisió Periòdica (SRP) i el sistema Mixt (SMM). El SRC consisteix en essència és decidir un nivell mínim de quantitat en el magatzem en funció del temps que trigaran en quedar-nos sense stock i llavors quant s’arribi aquest límit demanar sempre la mateixa quantitat de producte per tornarà a tenir una bona quantitat en el magatzem. El SRP consisteix en calcular el nivell màxim de stock que creiem que podem assumir sense masses pèrdues i cada certa quantitat de temps fix demanar la quantitat de producte que ens falta per arribar al nivell màxim. Per últim el SMM consisteix en un mixt dels dos, és a dir, es calcula el nivell màxim i mínim i desprès cada cert període de temps si la quantitat de producte està per sota del nivell mínim és demana la quantitat que queda per arribar al nivell màxim.
En principi el millor mètode per no quedar-se sense stock seria el primer, perquè sempre quant estàs per sota del mínim demanes per tenir suficient garantia que abans de quedar-te sense tindràs ja una nova remesa del producte. Però això si, és el que costa més de mantenir el control, perquè periòdicament has de revisar el nivell de productes que tens, per tant, és utilitzat bàsicament quant son productes que no podem permetre’ns el luxe de quedar-nos sense i per tant la despesa és necessària. El mètode de SRP és menys fiable que el SRC però més que el SMM perquè vas demanant cada cert període i per tant no tens el control de si un període hi ha més demanada un altre i per tant en un període de alta demanda podries quedar-te sense i en canvi es millor que el SMM perquè si mes no sempre demanes encara que no estiguis per sota del nivell mínim. El segon mètode seria aconsellable en productes on tenim una certa importància en no quedar-nos sense stock però no seria un perjudici enorme quedar-nos sense, amb la qual cosa disminuiríem els costos i això compensaria per els cops que tinguéssim ruptura de stock. El SMM el faríem servir en producte on tingues poca importància quedar-nos sense stock i per tant com es menys costos doncs sortirà a compte.
Els tres mètodes en tot cas és poden fer més precisió o menys fent uns càlculs més exactes o menys exactes i basar-nos en la probabilitat de que passi. Com és evident el primer cas és més fiable però el seu cost és més elevat i a més no sempre es pot realitzar amb exactitud i en canvi el segon mètode és més fàcil de dur a terme però tens una incertesa que pots equivocar-te. Això si, sigui quin sigui el mètode més elaborat o menys, dependrà del nostre producte, el que si que veig evident és que es necessita uns mínims de gestió d’inventaris.
Gràcies pel vostre temps,
Ramon Chalmeta
3 comentaris:
El saber calcular el mínimo necesario para cualquiera de los sistemas propuestos (SRC, SRP,SMM) es algo importante y algo que tiene que tener muy detallado la empresa, porque la norma puede decir que cada día gastes x en materia prima, pero quien te dicen que en una buena época o por demanda navideña, no se han incrementado las ventas y se tienen que hacer muchos más productos, en ese caso la reducción de materia prima sucederá de manera más rápida, lo que implica que si ya estas en mínimos, te puedas quedar sin materia prima.
Jo penso que la dificultat en tots els sistemes rau en calibrar correctament quins són els nivells mínims (i màxims en el cas que es necessitin) per tal que cadascun dels sistemes dels que has parlat tinguin un funcionament òptim dins de les seves diferents característiques.
D'altra banda, cal tenir en compte que a l'hora d'inventariar i decidir el volum de les comandes cal tenir en compte les previsions de vendes segons l'època com molt bé ha apuntat el Víctor Blázquez.
Finalment, també cal tenir en compte la importància que poden tenir en sectors concrets les polítiques que poden convertir el control d'existències en una actiu per aconseguir millorar la posició en el mercat, i no només concebre el control d'existències com un mitjà per a mantenir la producció dins de nivells acceptables.
Explico millor aquestes polítiques en el meu post d'aquesta diumenge en el blog etres20.
Normalment sempre queda demostrat que els nivells intermitjos són els que funcionen millor. Tant el calcul de mínims com el de màxims ofereixen més riscos i ocupacions, com ara el de mantenir un control més elevat sobre l'inventari.
De totes maneres les polítiques de gestió d'inventaris han de ser per força dinàmiques. No només has de triar una gestió "estandard" per el teu inventari, sino que s'ha de saber decidir en quines èpoques de l'any és necessari canviar d'estratègia (com bé comenta el Víctor, per les èpoques de nadal).
Publica un comentari a l'entrada